Aquesta activitat forma part del projecte A TEMPO – ARTS I FORMACIÓ  i és un projecte de la Fundació La Ciutat Invisible i Temporada Alta, que té com a objectiu formar una ciutadania crítica que participi activament a la vida cultural del territori. Consisteix a programar a les aules una sèrie d’espectacles ideats com a recurs pedagògic per tractar amb l’alumnat temàtiques que sovint queden fora del contingut curricular. En el cas de primària, els espectacles engloben continguts pedagògics relacionats amb els valors, emocions i sentiments propis de l’edat de l’alumnat.

En la sessió prèvia a l’obra, es va prendre com a objectiu que l’alumnat entengués què volia dir fer teatre i ser actor i actriu.

Per fer-ho, es va dividir l’aula en dos espais diferenciats. En un dels espais la meitat del grup havia d’interpretar diferents personatges mentre que en l’altre, l’altre meitat del grup es movia lliurement. En el moment que el/la mestre/a deia “Canvi!”, el grup que feia de personatges es movia lliurement i el que es movia lliurement, feia els personatges.

Es van motivar a interpretar diferents personatges com: un avi que necessita un bastó per caminar, un nadó, un fantasma, un lleó perseguint una presa, un/a cuiner/a, una persona malalta, un guerrer o guerrera que practica el tir amb arc…

A continuació ens vam asseure en rotllana per reflexionar sobre l’activitat que havien realitzat fent-los-hi preguntes com: quina diferència hi ha entre un espai i l’altre? Heu conegut mai persones que la seva feina sigui posar-se a la pell de diferents personatges?

D’aquesta manera, van poder entendre quan algú està fent teatre i fent d’actor o actriu..

En la sessió central de la proposta, la Rosa Gàmiz, actriu professional, ve a l’escola per explicar als nens i nenes, a través del teatre, l’adaptació d’una història clàssica, Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand. A mesura que va representant les escenes i els personatges de la història, la Rosa fa reflexions amb la voluntat que l’alumnat entengui què és el teatre, què implica, què hi ha darrere de cada muntatge i com s’hi treballa.

Un cop acabada l’obra, la Rosa inicia un diàleg amb el públic, en aquest cas els alumnes, amb la intenció de rebre el feedback d’aquests i incidir en diversos aspectes del món del teatre.

Com a sessió posterior a l’espectacle, la Rosa engega una dinàmica on els infants prenen el protagonisme i es submergeixen en el món de la fantasia i el teatre. Ara els toca als més petits ser els actors i actrius, i nosaltres el públic.

A través de la proposta i de tota la línia de treball que s’ha seguit, l’alumnat ha pogut veure de quina manera en l’escenari es desplega tot el meravellós món del teatre, fent sentir diferents emocions i creant interès per aquest llenguatge. I és que, com bé ens va demostrar la Rosa amb l’adaptació de Cyrano i com va dir Federico García Lorca, “El teatre és poesia que surt del llibre per fer-se humana”.